Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Pierre Simon de Fermat
Retrat de Pierre Simon de Fermat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Història del dret
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat
cèl·lula
Política
Element de base de certes organitzacions polítiques, amb un nombre restringit de membres que treballen en una mateixa empresa, viuen en un mateix barri, etc.
Durant molt de temps, hom l’aplicà sobretot a les organitzacions comunistes
abertzale
Política
Nom, que en basc significa ‘patriota’, donat tant als autonomistes com als independentistes que admeten l’existència de la pàtria comuna que hom anomena Euskadi o Euskal Herria (el País Basc).
Sovint hom aplica erròniament aquest terme als nacionalistes bascs políticament més radicals per contraposició al nacionalisme moderat
Edward Frederik Lindley Wood
Història
Política
Polític anglès, vescomte de Halifax.
Membre del partit conservador i diputat 1910, fou virrei de l’Índia 1926-31, on aplicà una política de pacificació Fou ministre d’afers exteriors 1938-40 i ambaixador als EUA 1941-46
esquerra
Política
Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format tradicionalment pels representants dels partits progressistes.
El terme nasqué a França a l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder popular Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència progressista
legitimisme
Política
Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París
Thomas Wentworth
Història
Política
Polític anglès, primer comte de Strafford.
Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat
dreta
Política
Sector d’una assemblea política situat a la dreta del president i format, tradicionalment, pels representants dels partits conservadors.
El terme nasqué a França en l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder reial Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència conservadora i que defensa aferrissadament l’ordre establert davant qualsevol proposta de canvi
Hendrik Frensch Verwoerd
Història
Política
Polític sud-africà.
De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat
Émile Combes
Política
Polític francès.
Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat