Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
comissari europeu
Política
Membre de la Comissió Europea encarregat d’elaborar les diferents polítiques comunitàries.
Hi ha un total de vint comissaris, dels quals dos corresponen a França, Alemanya, Itàlia, Espanya i la Gran Bretanya, i un a cadascun de la resta dels estats membres
diktat
Història
Política
Tractat imposat.
El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau Versalles, 28 de juny de 1919 que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació Hom també donà aquest nom al tractat imposat a Itàlia pels aliats en acabar la Segona Guerra Mundial
Partito Comunista Italiano
Política
Partit polític italià, precedent de l’actual Partito Democratico
.
Fou creat el 1921, arran del congrés de Liorna, per A Gramsci, A Bordiga i P Togliatti, de l’ala dissident de l’extrema esquerra del Partito Socialista Italiano Dissolt el 1926 pel feixisme, s’organitzà clandestinament mentrestant Bordiga havia estat expulsat del partit i tingué molta importància en la Resistència italiana durant la Segona Guerra Mundial Acabada la guerra i fins el 1947 formà part del govern de coalició juntament amb cinc altres partits antifeixistes A partir del 1956, arran de la desestalinització a Rússia i de la repressió de la revolta hongaresa, Togliatti preconitzà la…
Comunitats Europees
Política
Unió de les tres organitzacions —Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i Comunitat Europea d’Energia Atòmica— creada per alguns estats europeus per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent.
El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea
Partito Popolare Italiano
Política
Partit polític italià precedent de l’actual Partito Democrazia Cristiana
.
Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920 Participà en el govern de coalició de Bonomi 1922, però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques 1923, i passà a l’oposició Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el…
verticalisme
Política
Sociologia
Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme.
S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument…
Partito Socialista Italiano
Política
Agrupació política italiana fundada el 1892, amb el nom de Partito dei Lavoratori Italiani (que canvià l’any següent per l’actual) per Filippo Turatti, Andrea Costa i Gregorio Agnini.
Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili i…
feixisme
Història
Política
Ideologia que inspirà el sistema polític instaurat a Itàlia per Mussolini.
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica,…
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto…