Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
exiliat | exiliada
Política
Dit de la persona obligada per força a viure fora de la seva pàtria.
espai vital
Política
Sociologia
Superfície necessària perquè un grup, un poble, una nació, etc, puguin viure, segons el que hom consideri com a població òptima i d’acord amb llurs necessitats bàsiques.
La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves tasques dins l’àmbit d’una organització, la qual ha de respectar…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…