Resultats de la cerca

Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca

Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec

Nebot de Pere de Magarola i Fontanet Ciutadà honrat de Barcelona 1613, fou regent del consell d’Aragó, a Madrid Desaconsellà el comte duc d’Olivares de forçar els catalans a secundar els seus projectes En esclatar la guerra dels Segadors 1640 continuava en el càrrec, però Olivares li ocultava moltes informacions per por que les transmetés a les autoritats catalanes El 1643 rebé privilegi de noblesa

Fou protonotari del Consell d’Aragó Home de confiança del comte duc d’Olivares, que el féu secretari del consell d’estat i membre del consell de guerra, fou el principal inspirador de la seva política anticatalana Fou partidari de solucions de força, i es distingí pel seu odi als catalans Fou destituït dels seus càrrecs en caure el comte duc 1643 El 1644 fou acusat d’heretgia per la inquisició

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució

Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes