Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Marià Roca i Munté
Història
Política
Polític.
De formació autodidàctica, treballà en una impremta i fou fundador del grup catalanista republicà Foment de Reus, de l’òrgan del qual fou redactor S'exilià el 1939 i començà la publicació d’unes memòries a Xaloc
Jacques René Hébert
Història
Política
Polític revolucionari francès.
Fundador de l’òrgan dels extremistes Le Père Duchesne 1790 i membre influent del Club dels Cordeliers , fou dirigent de l’ala més revolucionària dels montagnards Fou executat, juntament amb alguns dels seus partidaris, perquè organitzà una insurrecció contra Robespierre, que consideraven moderat
Vladimir Akimov
Història
Política
Polític rus.
Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus
Michel Chevalier
Economia
Política
Economista i polític francès.
Milità en les files del saintsimonisme i arribà a dirigir-ne l’òrgan d’expressió, “Le Globe” 1831 Bonapartista, fou nomenat senador i membre de l’Institut de France Fou designat per Napoleó III per a la redacció del tractat comercial del 1860 amb la Gran Bretanya Lliurecanvista, traduí els discursos de Richard Cobden
Jaime Vera
Història
Política
Metge i polític castellà.
Fou un dels fundadors del Partido Socialista Obrero Español 1879 i del seu òrgan El Socialista 1886 Redactà la resposta socialista a l’enquesta de la Comissió de Reformes Socials El Partido Socialista ante la Comisión del Informe , 1884, que és una de les primeres obres doctrinals marxistes escrites a l’Estat espanyol Fou candidat socialista en diverses eleccions legislatives
Frederic Renyé i Viladot
Història
Periodisme
Literatura
Política
Periodista, poeta i polític.
Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament
Joan Lluís Martín i Mengod
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Doctor en dret 1900 i llicenciat en filosofia 1901, fou catedràtic d’institut El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València 1903-15 Collaborà en El Correo de la Provincia 1892, La Monarquía Federal , La Idea Popular , La Lucha , El Pueblo Obrero i altres periòdics, i dirigí 1911-13 i 1914-18 l’òrgan carlí Diario de Valencia
Frantz Fanon
Psiquiatria
Política
Psiquiatre i politicòleg afroamericà.
Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961
Josep Peris i Valero
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones
Wilhelm Liebknecht
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina