Resultats de la cerca

Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius

S'establí a l’Argentina, on es dedicà al comerç Nomenat vocal de la Primera Junta Independentista 1810, fou membre de la comissió que redactà la constitució argentina, president de l’assemblea 1818 i creador de l’esquadra del país Durant una època fou perseguit i confinat Rehabilitat, s’apartà de la política

Fill de Pere Coll i Rigau Installat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupà fins a l’octubre del 1934 S'exilià el 1939 i visqué molts d’anys a l’estranger

Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec que tingué fins a la mort El…

Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista

Fill gran d’Indira Gandhi Pilot aeri de professió, es dedicà a la política en morir el seu germà Sanjay Fou elegit diputat al parlament el 1981 i dos anys més tard fou nomenat secretari general del Partit del Congrés Després de l’assassinat de la seva mare accedí al càrrec de primer ministre 1984 des d’on intentà d’apaivagar els conflictes ètnics entre la població índia L’any 1989 dimití el càrrec de primer ministre en perdre les eleccions legislatives Morí assassinat per activistes tàmils

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850