Resultats de la cerca

El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà, que obtingué…

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936

Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català

L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la seva política…

Orígens i evolució interna Té l’origen en la candidatura de centredreta formada l’abril del 2002, al voltant del Rassemblement pour la République  RPR, en ocasió de les eleccions presidencials del maig, i per aquest motiu rebé primer el nom d’Union pour la Majorité Présidentielle UMP El seu candidat,  Jacques Chirac , guanyà els comicis, i en les legislatives del juny es mantingué la candidatura de l’UMP, que fou també la que obtingué més diputats El novembre del 2002 es constituí com a partit amb el nom d’Union pour un Mouvement Populaire, amb la mateixa sigla La seva fundació…

El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea

Pel novembre del 1921 el PCOE es fusionà, a instàncies del Komintern, amb el Partido Comunista Español sorgit el 1920 de les Juventudes Socialistas, per a donar lloc al Partido Comunista de España El 1970 el grup prosoviètic separat del PCE sota la direcció d' Enrique Líster i reabsorbit el 1986 adoptà el mateix nom

El nom significa, en hebreu, ‘La llar Israel’ De caràcter sionista  radical, secular i partidari de l’economia de mercat, n’és el líder i fundador Avigdor Lieberman, antic membre del Likud Concentra els seus votants entre els immigrants recents de l’antiga URSS, i defensa una postura de força en les negociacions amb els palestins, tot rebutjant el principi de ‘pau per territoris’ en favor del de ‘territoris per territoris’ incloent-hi parts dels territoris ocupats Exigeix, així mateix, un fort control sobre la població àrab israeliana En 2001-08 formà part de manera discontínua dels diversos…

Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó

Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…