Resultats de la cerca

Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per Pere Coromines…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux Tanmateix el nou grup restà de fet un nucli d’addictes de Barcelona a Sol i Ortega

L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la seva política…

També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…

Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el…

A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat “orgànic” sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstruït per Pi i Margall

Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans per trencar amb…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC