Resultats de la cerca

Formà part del partit comunista d’Indonèsia Partai Kommunis Indonesia, PKI des del 1943 posteriorment fundà el Moviment per a la Independència d’Indonèsia Gerakan Indonesia Merkeda, i el 1945 fou detingut successivament pels japonesos i els holandesos Des del 1947 ocupà diversos càrrecs al PKI En collaboració amb Sukarno al Front Nacional, fou membre del consell nacional, del parlament i de l’assemblea constituent 1956 i ministre sense cartera a les ordres directes de Sukarno 1964 Fou executat després del cop d’estat del general Untung 1965, durant la repressió dels…

Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau

Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…

Periodista i advocat, el 1975 fou ministre d’afers estrangers de Timor Est durant els nou dies d’independència fins a l’annexió indonèsia declarada illegal per l’ONU Exiliat a Sydney Austràlia, fou el principal portaveu del Front Nacional de la Resistència de Timor FRETILIN des del 1975 fins a la nova proclamació de la independència, després de la qual fou nomenat responsable d’afers estrangers del govern provisional El 1996 li fou concedit el premi Nobel de la pau, compartit amb l’arquebisbe de Dili Carlos Filipe Ximenes Belo , per la defensa dels drets humans a Timor El 2007…

Es graduà a la Universitat de Cornell en matemàtiques 1965 i es doctorà a la de Chicago en ciències polítiques 1972 En 1973-77 treballà a l’Agència per al Control d’Armament i Desarmament Ja en l’administració republicana, fou cap del departament d’estat per a la planificació 1981-82, secretari adjunt per a l’Àsia Oriental i el Pacífic 1983-86, ambaixador a Indonèsia 1986-89 i subsecretari de defensa 1989-93, des d’on fou un dels artífexs de l’atac al règim de Saddam Ḥusayn 1991 Al març del 2001 George WBush el nomenà secretari de defensa adjunt, i planificà l’enderrocament de…

Llicenciat en enginyeria, amplià estudis a l’Institut Tecnològic del Rin del Nord-Westfàlia Alemanya, on es graduà el 1960 Posteriorment fou cap de recerca de la corporació aeronàutica Messerschmitt El 1974, el president Suharto  li demanà que tornés a Jakarta, on ocupà alguns càrrecs fins a ser nomenat, l’any 1978, ministre de Tecnologia i Recerca Des d’aquest ministeri impulsà diversos projectes d’alta tecnologia, com la primera indústria aeronàutica del Sud-est asiàtic El març del 1998 fou nomenat vicepresident per Suharto, amb el suport de les poderoses forces armades del país i del…

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un…

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002…

De família txeca d’origen jueu i religió catòlica emigrada als EUA 1948, canvià el seu nom original, Marie Jana, pel de Madeleine el 1949, i el seu cognom, Korbelová, pel del seu marit, el periodista Joseph Albright, el 1959 Es doctorà en política internacional a la Universitat de Columbia 1976 i, afiliada al partit demòcrata, treballà al departament d’estat durant el mandat de Jimmy Carter Amb l’elecció de Bill Clinton com a president, fou ambaixadora dels EUA a l’ONU 1993-97 i secretària d’estat 1997-2001, càrrec des del qual intervingué en les crisis del Pròxim Orient, Kosovo i …

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…