Resultats de la cerca

Fill d’un antic ministre republicà, es graduà en filosofia i en història 1951 i en dret 1957 a la Universitat de Lisboa, on s’inicià en l’activisme polític contra la dictadura salazarista Establí un despatx d’advocats des d’on defensà polítics de l’oposició condemnats pel règim Proper en un principi al Partido Comunista, del qual fou tanmateix apartat, el 1956 fundà la Resistência Republicana e Socialista, integrada posteriorment en la plataforma d’oposició d’esquerres no comunista Acção Socialista Portuguesa 1963, que encapçalà Feu costat a candidatures d’oposició, entre d’…

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva

Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al  Partido Social Democrata  PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de…

Descendent d’una família de l’excolònia portuguesa de Goa Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, exercí l’advocacia breument, la qual abandonà per dedicar-se amb exclusivitat a la política Militant del Partido Socialista  PS, dins del qual ocupà diversos càrrecs, el 2014 en fou elegit secretari general Regidor a l’Ajuntament de Lisboa 1982-93, el 1991 fou elegit per primera vegada diputat a l’Assemblea de la República Fou ministre de Justícia 1999-2002 en el govern d’António Guterres i d’Estat i Administració Interna en el de José Sócrates 2005-07 Alcalde…

Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat…

Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823