Resultats de la cerca

Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de l’…

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler 1932 i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis 1933 El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre d’afers…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…

Serví, durant la guerra del Francès, a les ordres del comte d’Almodóvar i, liberal avançat, com ell, foren empresonats durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat 1820, fou oficial de l’ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Durant el Trienni Constitucional formà, amb Gaspar Bono Serrano, Josep d’Orga, Estanislau de Kostka Vayo i altres intellectuals, una acadèmia literària, sota el patrocini de Juan Nicasio Gallego Exiliat a Londres 1823, treballà per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, ocupà càrrecs a la…

Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i el convertí en un…

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un…

Procedent d’una família d’immigrants jamaicans, el 1958 ingressà a l’exèrcit nord-americà Serví a la guerra del Vietnam 1962-63 i 1968-69 i el 1971 es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Washington Coronel 1975 i tinent general 1986, comandà un batalló a la República de Corea 1973-74 i divisions als EUA 1981-83 i a Europa 1986-87 Des del 1972 estigué vinculat al govern nord-americà, on, entre altres càrrecs, fou assistent del secretari de defensa 1979-81 i 1983-86 i conseller de la presidència en afers militars 1987-88 En 1989-93 fou cap de l’estat major i la seva actuació en la…

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…

De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret El 1977 fou nomenat jutge Destacat lluitador pels drets humans especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme i opositor de Chun Doo-hwan , el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea Recolzat per Kim…