Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Solidaritat Catalana per la Independència
Política
Coalició electoral creada al juliol del 2010 amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya.
Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra Republicana de…
Mamadou Tandja
Política
Polític i militar nigerí.
En les primeres eleccions democràtiques del país, el 1993, es presentà com a candidat del Moviment Nacional per a la Societat i el Desenvolupament MNSD, però quedà en l’oposició, davant Mahamane Ousmane L’any 1996, un cop d’estat posà fi al govern i a la vida d’Ousmane i foren convocades unes noves eleccions, que Tandja tornà a perdre Finalment guanyà els comicis del 1999 i esdevingué president, càrrec que renovà en les següents conteses electorals El maig del 2009, el projecte de convocar un referèndum que li permetés presentar-se a un tercer mandat fou rebutjat pel Tribunal Constitucional…
apartheid
Política
Sistema de segregació de les poblacions no blanques instituït oficialment a la República de Sud-àfrica.
L' apartheid es convertí en política oficial del govern sud-africà a partir del 1948, quan pujà al poder el National Party Destinat en un principi a permetre el “desenvolupament per separat” de les diverses comunitats racials, l' apartheid recolzava en un seguit de lleis que incloïen la Separate Amenities Act separació en els locals públics, parcs, platges, hospitalts, la Group Areas Act separació de races per barris residencials la Land Act que només permetia als negres la possessió del 13% de les terres del país i la Registration Act, una llei fonamental, puix que…
William Randal Cremer
Política
Sindicalista i polític britànic.
Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels Comuns, però no…
Frédéric Passy
Economia
Política
Polític i economista francès.
Es llicencià en dret a la Universitat de París i entrà a treballar com a auditor del Consell d’Estat 1846 Tres anys més tard ho deixà per dedicar-se als estudis econòmics i socials, gràcies als quals esdevingué un economista de prestigi que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1877 Com a economista defensà el lliure comerç perquè creia que portaria les nacions a unir esforços en pro de la desaparició dels conflictes armats Seguint aquest principi fundà el 1870 la Lliga Internacional i Permanent de la Pau per tal d’evitar la guerra entre França i Prússia en la…
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…
Sortu
Política
Formació política de l’esquerra independentista basca presentada al febrer del 2011.
Pren el nom de la paraula basca que significa ‘néixer’ o ‘brotar’ La seva creació fou la resposta dels sectors independentistes abertzales per a dotar-se d’una formació política legalitzada, després dels processos d’illegalització iniciats amb Batasuna Els estatuts de la nova formació promouen ''la constitució d’un Estat Basc en el marc europeu'' per mitjà de la confrontació exclusivament política i democràtica, i per primer cop es rebutjava explícitament l’ús de la violència Malgrat això, al març del 2011, la Sala Especial del Tribunal Suprem, a instàncies de les demandes de l’Advocacia de…
Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola
Política
Partit polític angolès.
Té l’origen en la fusió del Partit Comunista d’Angola amb altres partits independentistes de l’Angola colonial el 1956 Sota el lideratge de Viriato da Cruz i posteriorment d’ Agostingo Neto , des del 1960 s’alià amb els moviments d’independència de la resta de colònies portugueses africanes Guinea-Bissau, Cap Verd i Moçambic El braç armat de l’MPLA hostilitzà el govern colonial portuguès fins el 1975, que, amb la independència, els partits angolesos formaren una coalició de govern que ràpidament es fragmentà en dissensions internes i donà lloc a una guerra civil que tingué com a principals…
Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera…
Unió Catalanista
Política
Entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.
Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els…