Resultats de la cerca

Metallúrgic de professió, començà la seva activitat política en l’antifranquisme i de 1957 a 1972 fou empresonat en diverses ocasions a causa del seu activisme sindical, com ara la fundació del sindicat LAB, proper a l’esquerra abertzale De 1972 a 1977 visqué exiliat a Iparralde País Basc en territori francès Fundador i dirigent d’Herri Batasuna 1978, fou el portaveu d’aquesta organització fins l’any 1997 Elegit diputat al Parlament basc 1980, 1984 i 1986 i al Congrés dels Diputats 1986, 1989, 1993 i 1996, pràcticament no exercí com a parlamentari per la decisió d’HB de no participar en les…

Format a l’Acadèmia Militar de Saragossa 1962-63, el 1968 esdevingué un dels principals executors del règim de terror instaurat pel seu oncle Macías Nguema, primer president de la nova república independent de Guinea Equatorial, mitjançant el càrrec de cap de l’exèrcit El 1979 enderrocà en un cop d’estat Macías, a qui féu executar Autoproclamat president, establí un Consell Militar Superior, igualment corrupte i repressiu El 1986 assumí el Ministeri de Defensa i el 1987 formà el Partido Democrático de Guinea Ecuatorial PDGE El 1992 aprovà la legalització dels partits polítics i formà un…

Es graduà en arquitectura a Praga el 1932 El 1941 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i internat en diversos camps de concentració Ostbahn, Janwska i Mauthausen, d’on fou alliberat el 1945 En 1947 cofundà el Jewish Historical Documentation Center a Linz Àustria, per tal d’aportar proves per a acusar criminals de guerra nazis Bé que l’organisme tancà el 1954, les seves investigacions permeteren localitzar i detenir A Eichmann el 1960 El 1961 reobrí, ampliat i renovat, el centre de documentació a Viena, que prosseguí les seves activitats Entre d’altres, és autor de les memòries The Murderers…

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…

Fill d’una família d’industrials tèxtils, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s’incorporà a l’empresa familiar de llanes de labors Fundador i membre actiu del Front Obrer Català, participà en altres plataformes d’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya, l’embrió central del futur PSC Des de la fundació d’aquest partit fou membre de la seva comissió executiva En les eleccions municipals del 1979, les primeres des de la recuperació democràtica, encapçalà la llista del PSC a Terrassa i n'…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de…

Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya

Economista, en 1983-87 fou alcalde de la seva ciutat natal Procurador de les juntes generals d’Àlaba 1983-94, que presidí en 1986-91, des del 1984 és membre del parlament basc pel PNB, on fou president de la comissió d’economia i pressupostos 1986-94 Vicepresident del govern basc i conseller d’hisenda i administració pública del govern Ardanza 1995, el 1998 fou elegit lehendakari gràcies als vots del PNB, EA i Euskal Herritarrok EH Herri Batasuna , i formà un govern PNB-EA El trencament de la treva d’ETA, que reprengué els atemptats, i l’hostilitat envers el PNB per part dels partits estatals…

El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal, amb els…

Estudià dret a Marburg 1959 i fou professor de dret a Alemanya 1971-75 després d’exiliar-se 1970 per la seva oposició al règim dels coronels Integrat al PASOK, fou ministre d’agricultura 1981-85, d’economia 1985-87 i d’educació i afers religiosos 1989-90 Ministre d’indústria 1993, dimití el 1995 a instàncies de Papandreu, però en les eleccions del 1996 fou elegit primer ministre, càrrec que revalidà el 2000 President del PASOK des del 1996, s’ha distanciat de la línia més socialitzant del seu predecessor per tal d’apropar Grècia a la resta dels estats de la UE i ha millorat les relacions amb…