Resultats de la cerca

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…

Primer ministre de Prússia i després canceller d’Alemanya —anomenat “el canceller de ferro"— entre els anys 1862 i 1890 D’una família de Junkern, establerta des del s XIII a l’Altmark, estudià a Berlín i a Göttingen i ingressà a l’administració prussiana el 1835 El 1847 fou diputat en el primer Landtag parlament general de Prússia, convocat a Berlín per Frederic Guillem IV Fou extremadament conservador, i en el seu primer discurs demanà la creació d’un banc de crèdit agrari Preconitzà la repressió enèrgica del moviment revolucionari del 1848, i es mostrà realista i calculador quan Àustria…

Amic i collaborador de Stalin S'adherí al partit bolxevic 1917 i dirigí la txeca de Geòrgia 1921-31 Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia 1931, perseguí els camperols oposats a les collectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians Membre del comitè central del partit 1934, el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns NKVD Fou membre del politburó 1940, membre del consell suprem de la guerra 1941 i ministre de seguretat i de l’interior Estengué el control policíac a la indústria bèllica i de consum Nomenat mariscal 1945, accedí…

Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la comissió…

Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta collaboració amb la Unió Catalanista, de Barcelona Impulsà els jocs florals a Lleida

Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934

De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca 1781, inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món 1789-94 i, com a resultat del viatge, es dedicà 1795 a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a…

El 1920 passà a la CHADE Compañía Hispano-Americana de Electricidad, sota les ordres de Francesc Cambó, de qui fou sempre assidu collaborador i home de confiança Dedicat a l’activitat política, milità a la Lliga Regionalista i fou regidor 1931 i tinent d’alcalde 1935 de Barcelona per aquest partit Des del 1936 vivia a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE Compañía Argentina de Electricidad Ha estat membre de la direcció de la Compañía General de Industrias y Transportes i participà en la fundació de l’Editorial Sudamericana, i de SADEMASA Fou nomenat president de la…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns…