Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Joan Mir i Mir
Història
Periodisme
Política
Sindicalista i periodista.
Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà assíduament i hi…
Gregori Mir i Mayol
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent i, posteriorment, Lluc , Serra d’Or , Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la…
Pavel Nikolajevi Mil’ukov
Història
Política
Polític rus.
Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33
Fèlix Millet i Maristany

Fèlix Millet i Maristany
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític, financer i mecenes.
Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i fundador i…
Alexandre Millerand
Història
Política
Polític francès.
Del partit radical de Clemenceau, evolucionà cap al socialisme independent Fou ministre d’indústria i comerç i posteriorment de treball i de guerra Es passà a la dreta i fou un dels fundadors del Bloc National, cosa que li permeté d’ésser primer ministre i president de la República 1920-24 Hagué de dimitir a causa de l’oposició radicalsocialista, que li retreia el seu autoritarisme
Afrikaner Bond
Política
Partit polític sud-africà fundat el 1879 a la colònia del Cap per Stephanus Jacobus du Toit, que propugnava la creació d’una federació sud-africana i el reconeixement de l’afrikaans com a llengua (objectiu, aquest darrer, aconseguit el 1885).
El 1910 s’uní amb altres partits sud-africans per formar el South African Party
Action Française
Política
Moviment polític francès, iniciat al començament del segle XX, inspirat i dirigit per Charles Maurras, Léon Daudet i d’altres.
No presentà candidats a les eleccions per tal com refusava la democràcia i preconitzava l’acció directa com a mitjà per a la presa del poder Defensava un nacionalisme xenòfob i la monarquia absoluta, i afirmava que el catolicisme, entès com una institució jeràrquica i disciplinada, era essencial per a França Pius XI, el 1926, condemnà formalment el moviment i el 1928 el declarà herètic La condemnació fou retirada per Pius XII El seu portaveu fou el diari L’Action Française 1908-44 El suport que prestà al govern de Vichy 1940 provocà la seva posterior desaparició Els seguidors de les seves…
Acció Republicana de Catalunya
Política
Partit polític, fundat l’any 1930 i presidit per Antoni Rovira i Virgili en separar-se d’Acció Catalana.
Pretenia d’ésser un partit nacionalista situat més a l’esquerra Prengué part al pacte de Sant Sebastià 1930, representat per Macià Mallol i Bosch El març de 1931 es fusionà amb Acció Catalana, de la qual fusió sorgí Acció Catalana Republicana
Acció Popular Catalana
Política
Partit polític de Catalunya, creat el mes d’octubre de 1934, adherit a la CEDA.
Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó
Acción Popular
Política
Partit constituït a Madrid el 29 d’abril de 1931 com un front polític d’Acció Catòlica; el seu promotor fou el president d’aquesta i director d’El Debate, Angel Herrera Oria.
El partit no es declarà republicà, i així englobà la majoria de les forces monàrquiques, les quals se'n separaren el 1933 i formaren Renovación Española El 1933, poc abans de la constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas , José M Gil Robles quedà com a cap del partit