Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
oposició extraparlamentària
Política
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d’aquest, que no participa en les eleccions legislatives, o que, tot i participar-hi, no obté presència al parlament.
oposició
Política
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la Gran Bretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort
oligarquia
Política
Règim polític on el poder és en mans d’un grup reduït de persones, d’una família, d’una classe social o d’un grup de pressió, sia econòmic o polític.
occidental
Política
Dit de la part d’Europa que, durant la guerra freda, comprenia els estats oposats a l’URSS i els seus aliats.
obstruccionisme
Política
Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals.
Als EUA és conegut amb el nom de filibusterisme
obstrucció
Política
Sistema o tàctica emprada en les assemblees polítiques per a impedir o retardar un acord.
preàmbul
Política
Text que encapçala una constitució política i que té per objecte presentar-ne els principis fonamentals i justificatius.
possibilisme
Política
Forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar amb altres partits o corrents, en canvi d’obtenir objectius parcials i immediats o de mantenir-se en el poder.
És oposat al radicalisme i hom el justifica adduint la necessitat d’adaptació a noves circumstàncies