Resultats de la cerca

Fill d’un funcionari de l’administració colonial francesa, estudià agricultura i es graduà a París el 1959 Després de la descolonització i la creació de la República Centreafricana 1960, sota la presidència de David Dacko fou nomenat ministre de Desenvolupament 1965, i després del cop d’estat de Jean-Bédel Bokassa , ocupà diversos càrrecs ministerials, i en 1976-78 fou primer ministre Enderrocat Bokassa per Dackoen un cop d’estat  el 1979, Patassé fou arrestat i posteriorment s’exilià 1982 Retornat els anys noranta, el 1992 creà el Mouvement pour la Liberation du Peuple Centrafricain MLPC  i…

Graduat en història el 1969 per la Universitat d’Abidjan, el 1970 començà a exercir la docència al Lycée Classique d’aquesta ciutat Obtingué també un doctorat per la Sorbona de París 1979 En 1971-73 fou empresonat per les seves activitats d’oposició al president Félix Houphöuet Boigny , i l’any 1982 fundà el Front Popular Ivorià FPI Exiliat a França entre el 1985 i el 1988, el 1990 disputà infructuosament la presidència a Houphöuet Boigny i, després de la mort d’aquest, cridà al boicot a les eleccions i el 1992 fou novament empresonat L’any  2000 aconseguí el càrrec en unes presidencials…

Fill d’un sociòleg autor d’un controvertit estudi sobre la correlació entre el QI mitjà dels estats i el seu PIB, es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Hèlsinki 1989 Afiliat al Partit del Centre, en fou president de les joventuts 1980-83 Professionalment es dedicà al periodisme i fou collaborador i editor 1985-88 i redactor en cap 1988-91 del diari Kehäsanomat L’any 1991 fou elegit diputat al Parlament La seva tasca parlamentària se centrà en qüestions mediambientals, en les quals mostrà reserves amb relació a la política de construcció de centrals nuclears, tot i formar part…

Nascut en un assentament d’exiliats a l’Índia, es graduà en arts a la Universitat de Delhi i el 1996, gràcies a una beca Fulbright, obtingué un màster en dret a la Universitat de Harvard, on l’any 2004 es doctorà amb una tesi sobre l’exili tibetà, que rebé un premi a l’excellència de la l’Escola de Dret d’aquesta universitat Posteriorment hi continuà els treballs acadèmics sobre dret internacional, dret polític i resolució de conflictes Inicià molt aviat la carrera política, i el 1992 fou elegit el membre més jove del Congrés de la Joventut Tibetana Des de la seva posició acadèmica ha estat…

Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l' FDP , partit en què milità L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático , partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per  Joaquín Garrigues Walker Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià abril de 1978 - juny de 1979 i més…

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1992-95, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1995 Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club 1995-2000, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Passà al Blanes Hoquei Club 2000-06, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2001, i es retirà al CH Lloret 2006-08, on fou l’entrenador fins el 2011 Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa de la CERS 2009 Fou…

Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de  Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals…

Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a la…

De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any 2000 guanyà les…

El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos Molt proper a Pablo Iglesias , n’organitzà la visita a Sitges setembre del 1910 i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local Impulsà la construcció de la Casa del Poble de Sitges, inaugurada el…