Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Política
Polític.
Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…
Aleksander Kwaśniewski
Política
Polític polonès.
El 1978 s’integrà al Partit Obrer Unificat de Polònia POUP i fou ministre de joventut 1984 i d’esports 1989 sota la presidència de Jaruzelski El 1990 transformà la direcció del POUP en l’Aliança de l’Esquerra Democràtica, de filiació socialdemòcrata, que fou la formació més votada en les eleccions generals del 1993 El 1995 guanyà les eleccions presidencials i succeí Lech Wałęsa 1996 com a president de la república, càrrec en què fou reelegit l’any 2000 i des del qual impulsà el procés d’integració de Polònia en les estructures polítiques i econòmiques de l’Europa occidental Al novembre del…
Antonio Garrigues Walker
Política
Advocat i polític castellà.
Inicialment orientat cap a les finances, establí un bufet professional de reconegut prestigi El 1982 fundà el Partit Demòcrata Liberal PDL, del qual fou escollit president i que el 1984 s’integrà al Partit Reformista Democràtic en una operació política impulsada amb Miquel Roca i Junyent a la recerca d’un espai de centre espanyol, però que no reeixí en ser clarament derrotada en les eleccions legislatives del 1986 És vicepresident del grup europeu de la Comissió Trilateral, president de la Fundació José Ortega y Gasset, de la Fundación Consejo de España-EUA i de la Fundación Consejo de España…
Emili Darder i Cànaves
Emili Darder i Cànaves
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1915, féu el doctorat en anàlisis clíniques a Madrid El 1927 es féu càrrec de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca 1924 i de la de Barcelona 1933 Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca, la presidí del 1925 al 1931 S'integrà dins Acció Republicana de Mallorca, i després de la creació d’Esquerra Republicana de Balears abril del 1934 formà part del seu consell regional Fou regidor del primer ajuntament republicà i patrocinà el projecte general…
Mohamed Siad Barre
Política
Militar i polític somalí.
Membre de l’ètnia Marehan, s’incorporà a la policia colonial, cos en el qual arribà a inspector en cap, el màxim grau per a un nadiu Assolida la independència el 1960 com a resultat de la fusió dels antics protectorats britànic i italià, accedí a la presidència del país amb un cop d’estat el 1969 President de l’Organització d’Unitat Africana 1974, integrà el seu país a la Lliga Àrab i s’enfrontà a Etiòpia pel control de la regió d’Ogaden 1977-78 El 1980 trencà la seva relació amb l’URSS i inicià una nova etapa d’acostament als Estats Units Amb la seva política de voler unificar les ètnies,…
José María de Areilza y Martínez de Rodas
Política
Polític basc, comte consort de Mutriku.
Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao 1937-38 i, amb Fernando M Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas 1941 Ambaixador en diverses capitals 1947-64, dirigí més tard 1966-69 el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes Fugaç ministre d’afers estrangers 1975-76, fou allunyat del poder per ASuárez i fundà, successivament, el Partido Popular 1977 i Acción Ciudadana Liberal 1978, que s’integrà en la Coalición Democrática El 1982 ingressà a Unión de…
Lliga Comunista Revolucionària
Política
Partit polític d’àmbit espanyol sorgit en 1970-71 del grup Comunismo, que procedia de l’antic Front Obrer de Catalunya
.
El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per…
Cristòfol Soler i Cladera
Política
Polític.
Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas 1983, tot i que el 1987 abandonà la conselleria El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol del 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas Soler dimití al juny del 1996 arran de l'oposició de sectors del PP als seus intents de reforma en urbanisme i en política…
Ernest Urtasun i Domènech
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva 2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…
Íñigo Cavero Lataillade
Política
Jurista i polític espanyol.
D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’integrà en la Unión…