Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Alícia Sánchez-Camacho i Pérez
![](/sites/default/files/media/FOTO/alicia sanchez camacho.jpg)
Alícia Sánchez-Camacho i Pérez
© Partido Popular
Política
Política.
Visqué a Blanes fins als divuit anys Llicenciada en dret i màster en administració d’empreses, ha ocupat càrrecs públics entre els quals el de sub-directora general de Formació Professional, el de directora general de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball, el de consellera laboral de l’ambaixada espanyola a Washington, i el de delegada de l’ONU a Nova York Diputada pel Partido Popular al Parlament de Catalunya del 1999 al 2003, aquest any fou novament elegida al Parlament català, però passà el 2004 al Congrés dels Diputats després de les eleccions del març d’aquest any en ser…
José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo
Política
Polític andalús.
Llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid 1964, amplià estudis a Friburg de Brisgòvia i Munic Alemanya, i al City of London College Gran Bretanya Ingressà a la carrera diplomàtica el 1965, i els anys 1965-68 fou membre de l’assessoria jurídica del Ministeri d’Afers Estrangers Membre del cos de lletrats de les Corts franquistes i professor a la Complutense des del 1968, l’any següent abandonà el lloc a l’administració per entrar al consell d’administració del Banco del Noroeste El 1973 establí despatx propi Fundador i membre del comitè executiu d’ Unión de Centro Democrático…
Vicent Ramon Richart i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…
Diego Pérez de los Cobos Orihuel
Política
Militar de la guàrdia civil murcià.
Pertanyent a una família important de Iecla Múrcia molt vinculada a la dreta espanyola més conservadora, es formà a l’acadèmia militar de Saragossa i s’incorporà al cos de la Guàrdia Civil, on arribà al grau de coronel Inicià la carrera al País Basc, on treballà en una unitat d’infiltrats i confidents d’ETA El 1992 fou cessat temporalment per l’aleshores director del cos Luis Roldán, després d’una acusació per tortures a un membre d’ETA, de la qual fou absolt Posteriorment, després d’una temporada com a agregat de seguretat a l’ambaixada espanyola a l’Equador passà a cap de la comandància de…
Francesc Villalonga i Fàbregas
Història
Política
Dirigent republicà, fill d’Antoni Villalonga i Pérez.
Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del 1932 com a home…
Bartomeu Robert i Yarzábal
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0056030_FOTOTECA103766.jpg)
Retrat de Bartomeu Robert i Yarzábal, firmat per Perez M.
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d’infància Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona 1863 i es doctorà a Madrid 1866 Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869 El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l’Hospital Clínic, i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau Gaudí…
Acción Democrática
Política
Partit polític veneçolà fundat el setembre de 1941, com a substitució del Partido Democrático Nacional, que havia estat posat fora de la llei.
El 1945 ocupà per primera vegada el poder amb l’elecció a la presidència de Rómulo Betancourt 1945-48 i de Rómulo Gallegos 1948 Fou prohibit després del cop d’estat que posà fi al mandat d’aquest darrer 1948 Caigut el dictador Pérez Jiménez 1958, el partit tornà a ocupar el poder amb els presidents Betancourt 1959-64, Raúl Leoni 1964-69, Carlos Andrés Pérez 1974-79 i Jaime Lusinchi des del 1984, en alternança amb la formació demòcrata-cristiana COPEI Partint d’actituds esquerranes, derivà cap a posicions de centredreta els anys 1960-70, i adoptà després una definició…
Álvaro Colom Caballeros
Política
Polític guatemalenc.
Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita…
Comité de Organización Política Electoral Independiente
Política
Partit polític veneçolà, de tendència socialcristiana, fundat el 1946 per Rafael Caldera.
El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84
Gaspar de Quiroga
Història
Política
Dret canònic
Prelat i polític castellà.
Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina