Resultats de la cerca

Propugnava la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme De caràcter assembleari, el 1987 s’hi produí una escissió del sector provinent del PSAN Els anys noranta entrà en una fase d’hibernació per a impulsar l’Assemblea d’Unitat Popular Reprengué l’activitat a l’inici del segle XXI El 2014, amb l’entrada d’exmilitants de Maulets i altres membres de l’esquerra independentista, s’autodissolgué i es refundà com a Poble Lliure Des d’aleshores collabora estretament amb la CUP, a la qual ha cedit la representació electoral llevat de les eleccions al Congrés dels Diputats de…

Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’Assemblea de…

Es caracteritza per la seva situació de subdesenvolupament i endarreriment, en contrast amb les riques regions del nord Les causes, nombroses i complexes, són donades tant per les condicions naturals relleu, clima com humanes i històriques Malgrat els esforços de l’estat per a estimular el desenvolupament econòmic amb diverses iniciatives, de les quals la Cassa per il Mezzogiorno constituí, en 1950-83, l’organisme financer, la renda per habitant és considerablement inferior a la mitjana italiana Zona tradicional d’emigració, entre els anys cinquanta i setanta tingué lloc un intens corrent…

Consistí, a l’estiu del 1976, en el recorregut arreu del Principat —amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord— de cinc columnes de “marxaires” que difongueren, mitjançant concentracions, mítings, colloquis, etc, i a desgrat de la forta repressió policíaca, les reivindicacions nacionalistes i democràtiques de l' Assemblea de Catalunya

Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de  la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa  1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista  1901 i la Solidaritat Catalana  …

Secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional trotskisme , manté estrets vincles amb el Workers Revolutionary Party britànic i defensa un programa ultraradical —per una república soviètica d’obrers i camperols— i tercermundista Des del 1976, té per òrgan “Prensa Obrera”

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per…

Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren —amb la…

Vinculat a la tendència Hansen de la IV Internacional trotskisme rebutjà la reforma política democràtica empresa pel govern Suárez Partit petit, el 1978 un sector es reunificà amb la LCR, i el 1980 la resta de l’organització s’integrà en el nou Partido Obrero Socialista Internacionalista