Resultats de la cerca

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució Francesa 1789,…

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…

Fou un dels promotors de la segona lliga atenesa Dirigí l’exèrcit després de trencada la pau d’Antàlcides 387 aC Enviat el 371 aC a fer la pau amb Esparta enfront de Tebes, fou condemnat a mort pel fracàs de les gestions Aconseguí de fugir, però en tornar a Atenes fou executat

En 449-448 aC tractà amb Artaxerxes a Susa l’anomenada pau de Càllies , per la qual Atenes es comprometia a no intervenir contra Pèrsia i els seus aliats, i Pèrsia reconeixia la lliga de Delfos En 447-446 aC negocià amb Esparta l’anomenada pau dels Trenta Anys

Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent restat el…

Membre destacat del món sindical, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’armada Militant laborista, ocupà diversos càrrecs públics, com ara el de canceller de l' exchequer 1964-67, i el lideratge del seu partit 1976-80 El 1976 succeí JHarold Wilson com a primer ministre, càrrec en el qual fou molt criticat per l’ala esquerra laborista Dimití arran de la victòria conservadora en les eleccions del 1979 Com a líder del Labour Party fou substituït per Michael MFoot el 1980 Des del 1945, fou elegit ininterrompudament membre de la Cambra dels Comuns

Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878

Fou ministre de la guerra 1817-25, vicepresident en les presidències de John Quincy Adams i Andrew Jackson 1825-33 i secretari d’estat 1844-45 Fervent partidari dels drets dels diversos estats davant el poder federal, cercà de mantenir l’equilibri entre els estats esclavistes i antisclavistes Fou defensor del proteccionisme

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876