Francisco Tadeo Calomarde

(Villel, Aragó, 1773 — Tolosa de Llenguadoc, 19 de juny de 1842)

Francisco Tadeo Calomarde en una litografia de Llanta

© Fototeca.cat

Polític absolutista aragonès.

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris. En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia. Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei. En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’anècdota de la bufetada rebuda de la infanta Lluïsa Carlota (amb la resposta de Calomarde: " Manos blancas no ofenden "). La mort del rei marcà el seu exili, i, tot i que oferí els seus serveis al pretendent carlí, aquest no els acceptà. Passà els darrers anys a Tolosa de Llenguadoc tractant de congraciar-se la reina Maria Cristina o el pretendent Carles.