Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual…
Giuseppe La Farina
Historiografia
Política
Polític i historiador italià.
Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics
Paul Lafargue
Història
Política
Polític francès.
Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le déterminisme économique de KMarx…
Teodor Làdico i Font
Economia
Història
Política
Comerciant i republicà.
Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern
Arturo Labriola
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Fou un capitost del socialisme —director del diari Avanguardia Socialista —, ministre de treball 1920-21 i catedràtic d’economica política a Messina 1926 Durant una part del règim feixista residí a França i a Bèlgica Escriví diverses obres d’economia i de política
Rafael María de Labra

Rafael Maria de Labra
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Fou partidari de l’autonomia de les Antilles i de l’abolició de l’esclavitud i collaborà en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza
Béla Kun
Història
Política
Polític comunista hongarès.
Fundador del PC hongarès, atacà la república de signe democraticoburgès, proclamada per Károly, i fou empresonat Quan esclatà la revolució, establí 1919 un govern revolucionari la República dels Consells que durà 133 dies Obligat a fugir per la intervenció estrangera, que implantà un govern de tipus feixista, presidit per l’amirall Horthy, s’exilià a Moscou, on ocupà importants càrrecs al Komintern Durant la purga estalinista fou empresonat 1937 i afusellat
Nadežda Konstantinovna Krupskaja
Educació
Història
Política
Militant revolucionària bolxevic i pedagoga.
El 1898 es casà amb Lenin , exiliat a Sibèria, i després de la revolució participà en la política educativa i social, en general de forma activa i constant Fou membre destacada de diverses comissions i institucions relacionades amb l’educació A la mort de Lenin s’oposà al creixent poder de Stalin
Belkacem Krim
Història
Militar
Política
Militar i polític algerià.
Un dels fundadors del FLN 1954, fou vicepresident del govern provisional algerià 1958 i ministre d’afers estrangers 1960-61 i de l’interior 1961-62 En produir-se la independència 1962 féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne Condemnat a mort en rebellia pel règim d’Algèria 1969, fou assassinat
Bruno Kreisky
Història
Política
Polític austríac.
D’origen jueu i militant socialdemòcrata, fou empresonat pels nazis i el 1938 fugí a Suècia, on visqué fins a la postguerra Elegit diputat 1956, esdevingué ministre d’afers exteriors 1959-66 i president del partit socialista austríac 1967 Canceller de la república des del 1970, féu una política interior reformista i una d’exterior de neutralitat activa fins que, havent perdut el seu partit la majoria absoluta a les eleccions del 1983, dimití Tingué un paper molt destacat al si de la Internacional Socialista