Resultats de la cerca

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació…

Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896

Fou un dels fundadors de la companyia Pinillos de navegació amb Cuba 1884, i de Crèdit i Docks Presidí la junta d’obres del port de Barcelona 1900 i n'inicià les obres d’ampliació i modernització Fou diputat per Barcelona 1899, senador 1901 i alcalde d’aquesta ciutat 1905 Reuní una important collecció numismàtica

El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José Miró Cardona i José…

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint centrades en la…

Distingit en l’agitació política a l’Amèrica Central i a la Gran Bretanya Dirigí la delegació soviètica a Canton 1924 Fou conseller de Sun Yat-sen i participà en l’organització del Guomindang Per instigació de Chiang Kaishek fou expulsat de la Xina 1927 De retorn a l’URSS, desaparegué l’any 1951 Fou rehabilitat l’any 1956

El 1925 s’adherí al partit nacionalsocialista Fou general de les SS i cap del gabinet de Rudolf Hess 1933, el qual succeí en el comandament de la cancelleria del partit 1941 Esdevingut lloctinent de Hitler, assolí una gran influència dins l’estat major Desaparegué, en circumstàncies no aclarides, a la caiguda de Berlín 1945

Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants

Líder del partit nacionalista 1950-77, entre altres càrrecs públics ocupà el de primer ministre 1950-55 i 1962-71 Negocià amb els britànics la independència de Malta, assolida el 1964 L’any 1971 fou succeït com a cap del govern pel líder laborista Dom Mintoff