Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Jordi Arquer i Saltor
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català…
Andreu Nin i Pérez
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…
, ,
Rafael Correa
© enfotografias / www.rafaelcorrea.com
Política
Polític equatorià.
Es llicencià en economia a la Universitat Catòlica de Guayaquil, i posteriorment amplià estudis a les universitats de Lovaina i Illinois, on el 2001 es doctorà Del 1993 al 2005 fou professor d’economia a la Universitat San Francisco de Quito, on arribà a ser cap del departament d’economia L’abril del 2005 fou nomenat ministre d’Economia en el govern d’Alfredo Palacios Dimití a l’agost arran d’un incident amb un préstec denegat del Banc Mundial A principi del 2006 fundà Alianza PAIS, amb el suport del qual i del Partit Socialista, guanyà les eleccions presidencials del 2006, derrotant el…
leninisme
Política
Conjunt de doctrines i de conseqüents posicions polítiques basades en l’obra de V.I. Lenin o que invoquen aquesta com a fonament, en el qual cas és més conegut com a marxisme leninisme
.
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
Nelson Mandela
Nelson Mandela Foundation
Política
Polític sud-africà.
Fill d’un cabdill xosa del clan dels Madiba nom amb el qual fou també informalment conegut, l’any 1944 s’incorporà a l’ African National Congress ANC, del qual esdevingué aviat un dels líders Començà a cursar dret a la Universitat de Fort Hare, però en fou expulsat per liderar una revolta estudiantil Acabats els estudis per correspondència, el 1952 fou, amb Oliver Tambo, el primer advocat de raça negra a obrir un despatx a Sud-àfrica Sotmès a freqüents detencions i mals tractes per les autoritats per la seva activitat contrària al règim segregacionista sud-africà, l’ apartheid , el 1956 fou…
Mao Zedong
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a…
Fidel Castro Ruz
Política
Polític cubà.
Formació i inicis en l’activitat revolucionària Fill d’un emigrat gallec que havia prosperat amb el negoci de la plantació de sucre, estudià en un collegi de jesuïtes i posteriorment a la Universitat de l’Havana, on s’inicià en l’activisme polític dins la Federació d’Estudiants Doctorat en lleis 1950, el 26 de juliol de 1953, al capdavant d’un grup de 165 joves entre els quals hi havia el seu germà Raúl, assaltà la caserna de Moncada a Santiago per enderrocar, sense èxit, la dictadura de Fulgencio Batista , que havia pres el poder en un cop militar l’any abans Condemnat a mort en un judici en…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
socialisme
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…