Resultats de la cerca

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions…

Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística

Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…

S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…

Participà en la Primera Guerra Mundial i en el putsch de Munic 1923 i s’exilià a Bolívia 1924-30 En tornar a Alemanya comandà les SA 1931 i fou ministre sense cartera de Hitler 1933 L’enfrontament amb l’exèrcit per la pretesa integració de les SA a la Reichswehr 1934 provocà la seva caiguda, i fou executat per ordre de Hitler

Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia