Resultats de la cerca

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Pertangué al partit demòcrata i fou elegit governador de Nova York 1882, on lluità contra la corrupció President dels EUA 1885-89, abaixà els aranzels i no protegí el seu partit Reelegit president 1893-97, s’oposà als propietaris de l’Oest i als dirigents sindicals En política exterior s’oposà a l’expansionisme i no ajudà la rebellió de Cuba contra Espanya 1895-97

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Durant la Comuna intentà en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris Diputat per París 1876-93, milità entre els republicans radicals i atacà la política dels moderats Orador incisiu, féu perdre la majoria al govern Ferrey 1885 en denunciar-ne la política colonial Les relacions amb persones implicades en l’escàndol del canal de Panamà li feren perdre l’escó de diputat 1893 Més tard, el cas Dreyfus li féu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari “L’Aurore”, que ell dirigia, l’article de Zola J'accuse Quan la victòria del dreyfusisme determinà l’ascensió dels…

Senador 1806-09 i diputat de la cambra de representants 1810-11 Partidari de la guerra dels EUA amb la Gran Bretanya 1812, el 1814 negocià la pau de Gand Posteriorment promogué una política proteccionista encaminada a crear una Amèrica autònoma i independent d’Europa Representà un paper important com a conciliador entre els estats esclavistes i els abolicionistes i fou autor del compromís de Missouri 1820

Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …

De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm

Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las divergencias en el…

Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi

Publicà nombrosos pamflets, celebrà mítings per tot Anglaterra i a París, i debaté al Parlament, sense obtenir cap èxit fins el 1807, que, ocupant Fox el poder, el seu govern declarà illegal el tràfic d’esclaus Havent interromput la seva campanya, la reprengué el 1813, més vigorosament, i aconseguí, per fi, que el govern anglès promulgués l' Acta d’emancipació 1833 i deslliurés 800 000 esclaus, indemnitzant llurs amos