Resultats de la cerca

De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de gestió…

Intentà la restauració de la Universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09

Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…

Formació i inicis en l’activitat revolucionària Fill d’un emigrat gallec que havia prosperat amb el negoci de la plantació de sucre, estudià en un collegi de jesuïtes i posteriorment a la Universitat de l’Havana, on s’inicià en l’activisme polític dins la Federació d’Estudiants Doctorat en lleis 1950, el 26 de juliol de 1953, al capdavant d’un grup de 165 joves entre els quals hi havia el seu germà Raúl, assaltà la caserna de Moncada a Santiago per enderrocar, sense èxit, la dictadura de Fulgencio Batista , que havia pres el poder en un cop militar l’any abans Condemnat a mort en un judici en…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el…

Fill del dirigent obrer  Wenceslao Carrillo , d’infant es traslladà a Madrid amb la seva família, hagué d’interrompre els estudis secundaris i entrà al món laboral com a aprenent en una impremta  Elegit secretari general de les Juventudes Socialistas del Partido Socialista Obrero Español , s’afilià també a la  Unió General de Treballadors  Des del 1932 collaborà regularment a El Socialista Participà en l’aixecament revolucionari d’Astúries 1934 i fou empresonat fins al febrer del 1936 El mateix any promogué la unificació de les joventuts socialistes i comunistes Juventudes Socialistas…

Fou un dirigent del moviment Abako, independentista i federalista President de la República Democràtica del Congo 1960, s’oposà al centralisme del seu cap de govern, Patrice Lumumba, en l’assassinat del qual collaborà Fou destituït pel coronel Mobutu 1965

Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per APapandreu i dimití El 1990…

L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali