Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Lev Borisovič Rosenfeld Kamenev

Trotskij, Kamenev i Stalin
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat
Ernst Kaltenbrunner
Història
Política
Dret
Advocat i polític austríac.
Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg
Mikhail Ivanovič Kalinin
Història
Política
Revolucionari rus.
D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46
János Kádár
Història
Política
Polític hongarès.
Comunista des del 1933, participà durant la Segona Guerra Mundial en la constitució d’un moviment de resistència contra els nazis Fou empresonat 1951-54 en entrar en contradicció amb el grup estalinista de Rákosi El 1956 esdevingué cap del govern favorable a l’URSS que reprimí l’alçament d’octubre-novembre d’aquell any i primer secretari del Partit Socialista Obrer Hongarès Havent renunciat el càrrec de primer ministre el 1965, restà com a home fort del règim, flexibilitzà l’economia a partir del 1968 i promogué una discreta liberalització política i cultural La crisi econòmica dels anys…
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Literatura catalana
Polític i assagista.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la biografia…
,
Miquel Junyent i Rovira
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu
Francesc de Junyent i de Vergós
Història
Política
Polític, segon marquès de Castellmeià, fill gran i hereu de Francesc de Junyent i de Marimon.
El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona
Emili Junoy i Gelabert

Emili Junoy i Gelabert
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític, redactor i en ocasions director de La Publicidad.
El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…
Juliana I dels Països Baixos

Juliana I dels Països Baixos
© RVD
Història
Política
Reina dels Països Baixos (1948-80).
Filla de la reina Guillemina I i del duc Enric de Mecklemburg-Schwerin Casada amb el príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld, el 1980 abdicà en la seva filla Beatriu
Gonçal Julian i Martín
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Destacat republicà en la revolució del 1868, mantingué en “El Mercantil Valenciano” diverses campanyes contra la monarquia restaurada i fou copropietari del periòdic Fou regidor 1879-85 i diputat a corts 1893