Resultats de la cerca

Fou maire de Rotièr 1848 S'establí a Perpinyà, on es casà Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà 1870-74 Presidí diversos anys l’assemblea departamental fou diputat d’extrema esquerra 1871-73 i 1876-81 a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891 Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotièr

El 1858 anà a Itàlia, empès per les seves idees liberals, a lluitar en l’exèrcit de Garibaldi, dins el qual arribà a sotstinent d’estat major El 1868 retornà a Tortosa, on participà en la revolució federalista del 1869 S’establí a Barcelona, on collaborà en la premsa del seu partit

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol S’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més endavant fou…

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

El 1948, amb la independència i la partició de l’Índia, emigrà amb els seus pares a l’aleshores Pakistan Oriental actual Bangladesh Graduat per la Universitat de Dacca 1950, l’any 1969 fou nomenat comandant del regiment de Bengala Oriental Tanmateix, li fou impedit d’intervenir en la guerra d’independència de Bangladesh 1971, on el 1973 fou transferit i a l’exèrcit del qual s’incorporà L’any 1978 assumí el càrrec de cap de les forces armades Tot i l’agitació política i la violència que, entre altres conseqüències, comportà l’assassinat del general Ziaur Rahman el 1981 president des del 1977…

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica

Membre del partit conservador, pertanyia a la nova aristocràcia terratinent castellanobasca i lluità per la independència de Xile Vicepresident interí 1831, prengué el poder executiu a la mort d’Ovalle i ocupà la presidència del Congrés 1833

Membre del partit socialdemòcrata des del 1928, entrà per primera vegada al Riksdag l’any 1932 Fou ministre sense cartera 1944-45 i d’educació 1945-46 i primer ministre durant 23 anys 1946-69 Pare de l’anomenat socialisme a la sueca, desenvolupà l’ajut al Tercer Món i el pacifisme