Resultats de la cerca

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907

Devot dels Mèdici, el papa Lleó X el nomenà cardenal el 1513 i l’envià a França com a legat Aconseguí la fama d’escriptor amb La Calandria

Advocat i membre del partit radical, ocupà diversos ministeris entre el 1902 i el 1917 Fou elegit president de la república 1924-31 enfront d’una coalició d’esquerres El 1934 tornà a ésser president intentà una reforma constitucional, però l’oposició dels radicals els féu dimitir 1934

Participà el Gandhi's Non-Cooperation Movement 1920-21 Fou editor de “The Hindustan Times” Delhi, 1925-26, membre del consell legislatiu de Bombai 1927-29 i secretari general del National Congress 1931 Fou membre de la Indian Constituent Assembly 1946-50, ministre de proveïments i d’agricultura del govern de l’Índia 1948-50 i membre del Governing Body Gandhi Peace Foundation 1958-70, i fou diputat del parlament indi des del 1959

Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia

Fou senador per l’estat d’Illinois 1948-66 Elaborà, juntament amb Charles Cobb, la funció de producció de Cobb-Douglas 1934 Publicà diverses obres sobre el problema dels salaris i l’ocupació Real Wages in the United States 1890-1926 1928 i The Theory of Wages 1934 Fou membre de l’Econometric Society i president 1947 de l’American Economic Association

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…

Feu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la Universitat de Montpeller Fundà la Revista d’Olot 1926 i els setmanaris Acció Ciutadana 1930 i Esquerra 1934 Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana 1931, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya 1932 i director general d’assistència social 1937-39 El 1942 s’exilià a Mèxic, on creà l’empresa d’assegurances Dot e Hijos y Asociados Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l’exili Fou vicepresident de l’Orfeó Català de Mèxic i també president de l’Institut Català de Cultura Publicà…

Membre del partit comunista, el 1957 s’uní a Fidel Castro i dirigí el moviment castrista a Cienfuegos Fou empresonat pel desembre del 1958, però aconseguí de fugir a Mèxic tornà a l’illa, ja triomfant la revolució, i fou ministre de lleis revolucionàries gener-juliol del 1959, i després substituí Urrutia en la presidència de la república juliol del 1959 El 1964, conservant la presidència, es posà al capdavant del ministeri d’economia i de la Junta Central de Planificación fins el 1976 Suprimit, en aquesta data, el càrrec de president de la república, esdevingué vicepresident del consell de…

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle