Resultats de la cerca

Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…

Llicenciat en dret i ciències polítiques i de l’administració, ha centrat l’activitat professional en la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret a l’habitatge Del 2006 al 2014 fou degà del Collegi d’Advocats de Terrassa, càrrec des del qual, davant l’onada de desnonaments conseqüència de la crisi del 2008, impulsà la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’Estat espanyol i en promogué l’expansió arreu de Catalunya, juntament amb la Taula del Tercer Sector Adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola 2009-14 i…

Als anys seixanta la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge industrial Després de treballar a FECSA, el 1972 tornà a la Vall d’Aran Durant la transició, prengué part en el moviment veïnal i s’afilià a Unitat d’Aran, per la qual fou elegit regidor de Viella el 1979 El 1990 abandonà el dit partit quan aquest s’associà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE El 1995 presentà la candidatura a síndic del Conselh Generau d’Aran per Convergència Democràtica Aranesa, càrrec pel qual fou elegit i revalidat fins el juny del 2007, en què un acord entre Unitat d’Aran i el…

La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La…

Decidí dedicar-se a l’activitat pública després de la mort del seu pare, també polític, l’any 1958 Es llicencià en literatura anglesa a la Universitat Waseda de Tòquio 1962 L’any següent, fou elegit per a ocupar l’escó del seu pare a la cambra baixa del parlament Exercí el càrrec en les onze eleccions subsegüents, i es guanyà la reputació de polític hàbil, capaç d’aconseguir acords entre partits polítics de signe polític contrari L’any 1973 fou cap de gabinet del primer ministre, i l’any 1987 fou nomenat secretari portaveu del govern Guanyà molt poder en l’LDP Partit Democràtic Liberal, del…

Procedent d’una família d’immigrants jamaicans, el 1958 ingressà a l’exèrcit nord-americà Serví a la guerra del Vietnam 1962-63 i 1968-69 i el 1971 es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Washington Coronel 1975 i tinent general 1986, comandà un batalló a la República de Corea 1973-74 i divisions als EUA 1981-83 i a Europa 1986-87 Des del 1972 estigué vinculat al govern nord-americà, on, entre altres càrrecs, fou assistent del secretari de defensa 1979-81 i 1983-86 i conseller de la presidència en afers militars 1987-88 En 1989-93 fou cap de l’estat major i la seva actuació en la…

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància UNED, fou catedràtic d’economia a la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE, d’on esdevingué director del departament d’economia 1992-2000 i dels màsters en direcció economicofinancera, direcció de màrqueting i direcció de producció i operacions Ha estat codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als estats de l’antic bloc soviètic i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship Nova Delhi…

Llicenciat en ciències econòmiques i funcionari del cos superior d’investigació de finances de l’estat, en 1985-91 fou assessor de relacions econòmiques internacionals del gabinet de la presidència del govern espanyol, presidit aleshores per Felipe González Posteriorment fou cap del gabinet del ministeri d’agricultura 1991-1993, director del gabinet del ministeri d’economia i hisenda 1993-2000 i assessor del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats 1998-2000 Situat en l’ala més liberal del PSOE, després de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general 1999, fou un dels…

Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més votada en les…

L’acusada minva del suport electoral al PCI d’ençà de la fi de la dècada del 1970 i, també, la de militants, i la crisi dels règims comunistes dels anys 1980 menaren el seu secretari general, Achille Occhetto, a decantar el partit vers la socialdemocràcia i la fundació del nou partit Principal partit dins la coalició d’esquerra els Progressistes en les eleccions del març del 1994, els fluixos resultats aconseguits en aquesta convocatòria i en les europees del juny del mateix any contribuïren a la dimissió d’Occhetto, el qual fou substituït per Massimo d’Alema Al començament del…