Resultats de la cerca

El terme prové del rus Glavnoje Upravlenije Lagerej , ‘Direcció General de Camps’ Per extensió, hom dóna el nom de  gulag  al sistema de camps de concentració soviètics que aquest organisme administrava

Tingué períodes d’enduriment 1947-63, 1979-86 alternats amb altres de distensió i es caracteritzà per l’absència d’enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d’armament i organització militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d’ambdós blocs i els incidents diplomàtics En foren els principals episodis la creació del Kominform 1947, de l’OTAN 1949, la divisió de Berlín 1948, la guerra de Corea 1950-53, la creació del Pacte de Varsòvia 1955, l’erecció del mur a Berlín 1961 i l’intent d’invasió de Cuba, seguit de l’establiment d’un…

La participació dels grups de pressió en les polítiques públiques s’inicià al segle XIX als Estats Units i té una llarga tradició en els sistemes polítics dels països anglosaxons, que foren els primers que en regularen el funcionament a través de l’ordenament jurídic El 1945 els Estats Units aprovaren la primera llei amb aquest propòsit, que ha estat successivament modificada L’any 2008 la Comissió Europea implantà el Registre dels Representants d’Interessos, ampliat i aprovat pel Parlament Europeu el 2011 en el Registre de Transparència A Catalunya, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…

Advocat, es doctorà a París en ciències polítiques i econòmiques Milità des de jove a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor 1905, diputat per Barcelona 1914 i 1918-23 i senador 1916-18 Durant la Primera Guerra Mundial creà una societat d’amics de França i participà activament en la campanya de formació de batallons de voluntaris catalans pro aliats L’any 1923 el govern francès li concedí la Légion d’Honneur Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i l’any 1924 dimití la presidència de l’Ateneu Barcelonès en solidaritat amb l’Ateneu de Madrid Processat dos cops durant la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per desacord amb la…

El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit 1953 secretari general Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh Declarà l’estat d’emergència 1974 i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit

De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Fou empresonat diverses vegades per les seves accions autonomistes Fundà la revista Narodna Misao 1902 i el Partit Camperol Croat 1904 Ministre d’instrucció pública en un govern de coalició 1925-26, passà després novament a l’oposició i morí a conseqüència de les ferides d’un atemptat que sofrí en el parlament