Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
club dels Jacobins
Política
Agrupació política francesa.
Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política…
François Fillon
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…
trotskisme
Història
Política
Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de Lev Trockij.
Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi a la qual…
Romano Prodi
© Unió Europea
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…
Yingluck Shinawatra
Economia
Política
Empresària i política tailandesa.
Germana del també polític i empresari Thaksin Shinawatra , estudià ciències polítiques a la universitat de la seva ciutat natal i el 1991 es graduà en administració pública a la Kentucky State University EUA Posteriorment s’incorporà a l’empresa de telefonia del seu germà i, a mesura que aquest dedicava més temps a la política, el substituí en la direcció fins a la seva polèmica venda a una empresa de Singapur l’any 2006 Posteriorment passà a ocupar la presidència executiva d’una de les principals immobiliàries tailandeses Al maig del 2011 féu el pas a la política i acceptà la candidatura del…
Lech Theodor Kaczyński
© OTAN
Política
Polític polonès.
Fill d’un destacat membre de la resistència, es llicencià en dret i administració per la Universitat de Varsòvia, i el 1976 es doctorà a la Universitat de Gdańsk, d’on fou professor, com també de la Universitat Cardinal Stefan Wyszyński de Varsòvia Estretament unit al seu germà bessó Jarosław Kaczyński , ambdós foren activistes anticomunistes des de la dècada de 1970 Lech, membre destacat de Solidarność , organitzà la vaga de les drassanes de Gdańsk el 1980 i fou un estret collaborador de Lech Wałęsa L’any 1989 Lech fou elegit diputat i més tard cofundà el partit Acord de Centre Fou ministre…
Manmohan Singh
© Ricardo Stuckert / www.agenciabrasil.gov.br
Política
Sikhisme
Polític sikh.
Es doctorà en economia a la Universitat d’Oxford 1957 Fou director 1976-80 i governador 1982-85 del Reserve Bank of India i exercí la docència en diverses universitats Membre del Partit del Congrés , com a ministre de finances del govern de Narasima Rao 1991-96, fou l’iniciador de la liberalització que ha situat l’Índia entre les economies emergents Arran de la victòria de la coalició encapçalada pel Partit del Congrés el 2004, fou nomenat primer ministre quan Sonia Gandhi renuncià el càrrec, i esdevingué el primer cap de govern de l’Índia no hindú Al capdavant d’un govern de coalició amb…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Urbanisme
Política
Enginyer, urbanista i polític.
Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…
Confederación Española de Derechas Autónomas
© Fototeca.cat
Política
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupà nuclis dretistes de diverses parts d’Espanya.
El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Política
Organització política, el nom original de la qual és Kommunističeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS).
Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina