Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…

Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que…

Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Quart marquès de Tavara, comanador d’Alcántara Fou lloctinent de València 1618-22 durant el seu mandat morí Felip III de Castella 1621 Posteriorment fou virrei de Sicília 1626-27

Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez

Acusat de formar part d’un complot per a assassinar el tsar Alexandre III, fou deportat a Sibèria 1887-92 Al seu retorn s’uní al nou Partit Socialista Polonès, del qual passà ràpidament a ser un dels dirigents i fundà el diari Robotnik El treballador Empresonat pels russos 1900 i traslladat a Peterburg, se n'escapà l’any següent En començar la guerra russojaponesa, visità Tòquio per demanar ajut als japonesos Participà activament en la revolució russa de 1904-05 i, quan aquesta fou sufocada, dirigí la fracció revolucionària del seu partit i posà en moviment l’organització de…

Fou canceller del regne de Sicília i protonotari de la cort de Frederic II Illustre jurista, dedicat al problema de la reforma de l’Església en dóna testimoni el seu Epistolario latino , fou també destacat poeta de l’escola siciliana i excellí com a mestre de l' ars dictandi

Estudià lleis Fou membre de la milícia nacional 1820 Afiliat 1833 al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts 1846

Afiliat al partit socialdemòcrata 1895, en finir la Primera Guerra Mundial s’adherí al moviment espartaquista i collaborà a fundar el partit comunista alemany 1918, del qual esdevingué membre del comitè central Diputat al Reichstag 1928-33, en triomfar els nazis s’exilià a París 1933 i a Moscou 1939 President de la República Democràtica Alemanya 1948, exercí el càrrec fins a la mort