Resultats de la cerca

Agregat a la legació de Lisboa 1800-07, anà a Baiona a entrevistar-se amb Ferran VII, com a enviat de la Junta de govern El 1809 fugí de Madrid i anà a Sevilla Diputat a les corts de Cadis 1814 i ministre d’estat 1820-21, més tard fou ambaixador a Lisboa 1834-38 Cap del govern 1838-40, en caure aquest s’exilià fins que acabà la regència d’Espartero

Emigrà a Palestina 1934 i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel 1948 ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion  al partit Rafi fundat per aquest El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel   — format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda — , el qual presidí en 1977-92 Primer ministre abril-juny del 1977 i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud  1977-84, en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud Després de la…

Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i  Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…

Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana 1914 El 1917…

Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el republicanisme “històric…

Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent comercial Es…

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a…

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París