Resultats de la cerca

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Ferroviari, el 1930 s’afilià a la Confederació Nacional del Treball  CNT i durant la Guerra Civil de 1936-39 combaté al front de Terol i Extremadura i fou oficial republicà A la fi de la guerra fou fet presoner, però fugí a França 1939-40 Internat al camp de Sant Cebrià, s’enrolà a l’exèrcit francès i fou enviat a lluitar a l’Orient Mitjà, però desertà i s’uní als aliats, amb els quals lluità contra els nazis en diversos països d’aquesta regió Detingut pels nazis 1945 i internat al camp de presoners de Langwasser Nuremberg, després de l’alliberament fou condecorat pels governs francès i nord-…

Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser condemnat a mort,…

Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’URSS, no pogué…

Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar S'afilià a la Joventut Maurista En esclatar la Guerra Civil de 1936-39 passà a la zona franquista, i lluità al front d’Aragó Entrà a Sabadell amb les tropes de Franco 1939 El 1940 fou nomenat alcalde interí, i el 1942 titular, de Sabadell exercí el càrrec fins el 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial Fou membre de les Corts Espanyoles 1942-48 i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat, entitat que contribuí a fusionar amb l’equivalent de…

Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i corínties, i una càvea i una…

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…

El 1829 es doctorà en dret civil i en canònic El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l’Escala contra el capitost carlí Tristany i fou ferit en la lluita Diputat a corts el 1859, el 1863 signà, juntament amb altres diputats, un manifest progressista Fou president de la diputació provincial de Girona 1864-65 i el 1868 formà part de la junta revolucionària de l’Escala, que presidí Era amic del general Prim

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…