Resultats de la cerca

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular denominada…

Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i Der…

Fill d’un cabdill xosa  del clan dels Madiba nom amb el qual fou també informalment conegut, l’any 1944 s’incorporà a l’ African National Congress  ANC, del qual esdevingué aviat un dels líders Començà a cursar dret a la Universitat de Fort Hare, però en fou expulsat per liderar una revolta estudiantil Acabats els estudis per correspondència, el 1952 fou, amb Oliver Tambo, el primer advocat de raça negra a obrir un despatx a Sud-àfrica Sotmès a freqüents detencions i mals tractes per les autoritats per la seva activitat contrària al règim segregacionista sud-africà, l’ apartheid , el 1956 fou…

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Dirigí la revista El Derecho 1866-69 Secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou diputat a corts 1871 pel partit conservador liberal i senador per Lleida 1876-80, sotssecretari de gràcia i justícia 1871, fiscal del consell d’estat 1881 i de l’audiència de Barcelona Com a senador defensà el dret català i publicà diversos estudis sobre la reglamentació i la reforma de la justícia És germà del jurista i polític Eduard Maluquer i pare del jurisconsult  Josep Maluquer

Germà de Josep Maluquer i de Tirrell Presidí la diputación de Barcelona 1888 Publicà Manual de las reformas introducidas en el derecho civil español desde 1864 hasta 1° de marzo del corriente año 1875 1875

Pare de Joan Maluquer i Viladot , el qual introduí en la política Membre del Partit Progressista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona 1960 i, posteriorment, president 1864-66 Fou alcalde de Barcelona octubre del 1868 – gener del 1869 i, més tard, presidí de nou la Diputació en dues etapes 1871 – juliol del 1872 i febrer del 1874 – gener del 1875

Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a La lutte avec…

Adherit a la Primera Internacional, fou membre del comitè central de la Comuna de París Exiliat a Suïssa, en tornar a França dirigí la “Revue Socialiste” 1180-93 i publicà Socialisme intégral 1891, on defensà un socialisme humanista