Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Angela Merkel

Angela Merkel
© Parlament Europeu
Política
Política alemanya.
De nom de soltera Angela Dorothea Kasner Filla d’un pastor protestant, que es traslladà a l’antiga RDA l’any del seu naixement, es llicencià en física el 1973 i es doctorà el 1986 a Berlín El 1989 ingressà al partit Demokratischer Aufbruch DA, ‘Ruptura Democràtica’, que l’any següent s’uní amb la Christlich-Demokratische Union en l’Aliança Democràtica, que guanyà les úniques eleccions lliures a l’RDA En les primeres eleccions al Bundestag reunificat desembre del 1990, fou elegida diputada per la CDU i, dins del govern de Helmut Kohl constituït el 1991, ocupà la cartera per a la Dona i la…
Angela Davis
Política
Política i activista nord-americana.
Influïda per H Marcuse, fou professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia Compromesa amb els moviments reivindicatius negres nord-americans i amb el feminisme, milita al partit comunista dels EUA des del 1968 Defensà els Black Panthers i fou acusada 1970 de participar en l’intent de fuga dels germans Soledad, en el qual moriren un jutge i dos presos Símbol de la lluita contra la discriminació racial, després d’estar empresonada fou declarada innocent 1972 El 1984 fou candidata a la vicepresidència del seu país pel PCUSA És autora, entre altres obres, d' Angela Davis An Autobiography…
Elisabet Àngela Margarida Bowes-Lyon
Política
Reina mare d’Anglaterra.
Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren la majoria de…
Josep Mateu i Cervera
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Edició
Polític i impressor.
Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…
Christlich-Demokratische Union
Política
Partit polític alemany d’orientació cristiana, integrat fonamentalment per catòlics i protestants, sorgit el 1945 a Berlín, Colònia i Düsseldorf.
Des de la creació 1949 de la República Federal d’Alemanya, sempre amb la collaboració de la Christlich-Soziale Union CSU bavaresa, dominà en el govern fins el 1969, i obtingué, respectivament, el 31% 1949, 45% 1953, 50% 1957, 45% 1961 i 48% 1965 dels vots electorals, sota les cancelleries de Konrad Adenauer 1949-63, L Erhard 1963-66 i KG Kiesinger 1967-69 A partir del 1969 s’ha alternat al govern amb el Partit Socialdemòcrata SPD, i des d’aquest any romangué a l’oposició fins que la ruptura de la coalició governamental entre socialdemòcrates i liberals i el canvi d’aliances d’aquests…
Frank-Walter Steinmeier
Política
Jurista i polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata SPD el 1975, estudià dret i ciències polítiques 1976-82 a la Universitat de Giessen Després de superar les proves a la judicatura de l’Estat 1982-86, fou professor de dret públic i dret polític a la mateixa universitat 1986-91, on el 1991 obtingué el doctorat Aquest any s’incorporà al gabinet de Gerhard Schröder , després que aquest esdevingués president de la Baixa Saxònia, amb el qual continuà quan guanyà la cancelleria alemanya en les eleccions del 1998 Tingué un paper clau en la coalició de govern socialista-ecologista, en la qual fou cap de gabinet del…
Ursula von der Leyen
Política
Política alemanya.
De nom de soltera Ursula Albrecht, cursà estudis d’economia a la London School of Economics 1979, i posteriorment de medicina a l’Escola Superior de Medicina de Hannover, on es graduà el 1987 Posteriorment feu estades als Estats Units i exercí professionalment a Alemanya El 1990 ingressà a la CDU , el partit del seu pare, Ernst Albrecht, que fou primer ministre de la Baixa Saxònia 1976-90 Des del 2004 forma part del comitè executiu del partit Diputada del Parlament d’aquest land , en fou ministra de Família, Sanitat i de la Dona 2002-04 Ocupà el mateix càrrec en el primer govern federal…
Jeremy Rifkin

Jeremy Rifkin
© Parlament Europeu
Política
Economista, activista i assagista nord-americà.
Graduat en econòmiques per la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània, i en afers internacionals per la Fletcher School of Law and Diplomacy de la Tufts University Pennsilvània, durant els anys d’estudiant organitzà campanyes en contra de la guerra del Vietnam Des dels anys setanta se centrà en els estudis prospectius sobre desenvolupament científic i tecnològic, medi ambient, economia, així com la seva interrelació Amb aquest objectiu fundà el 1977 la Foundation on Economic Trends amb seu a Bethesda Maryland, el qual presideix Les seves propostes són sovint heterodoxes i…
Guido Westerwelle

Guido Westerwelle
© OTAN
Política
Polític alemany.
Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…
Wolfgang Schäuble

Wolfgang Schäuble
© Bundesfinanzministerium
Política
Polític alemany.
Estudià dret i economia a les universitats de Friburg i Hamburg, i es doctorà el 1971 Membre de la Christlich-Demokratische Union CDU des del 1965, el 1972 fou elegit diputat al Bundestag, on fou secretari del grup parlamentari format pel seu partit i la CSU 1981-84 Des del 1998 fou membre de la presidència de la CDU En els governs presidits per Helmut Kohl 1982-94 fou ministre d’Afers Especials i en 1989-91 cap de gabinet i ministre de l’Interior El 1990 fou víctima d’un atemptat que el deixà paralític L’autor de l’atac fou declarat malalt mental Cap del grup parlamentari CDU/CSU 1991-2000…