Resultats de la cerca

És constituïda per l’Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar i els Emirats Àrabs Units La seu és a Al-Riyād Arran dels atempats de l’11 de setembre de 2001 l’organització es comprometé a donar suport a la lluita antiterrorista global impulsada pels EUA El 2003, Kuwait i Qatar donaren ple suport a la invasió nord-americana de l’Iraq, mentre que l’Aràbia Saudita, Bahrain, Oman i els Emirats Àrabs Units s’hi oposaren El 2003 hom creà una unió duanera entre els estats membres

Format com a militar a Itàlia 1957, dins l’exèrcit somali ascendí al rang de coronel El 1969, en negar-se a prendre part en el cop d’estat liderat per Siad Barre , aquest el féu empresonar Alliberat el 1975 i exiliat a Kenya, des d’aquest país liderà una de les guerrilles contràries al règim de Barre amb el suport d’Etiòpia, però fou empresonat pel règim comunista de Mengistu el 1985 a causa de les seves reivindicacions territorials en territori etiòpic Alliberat novament el 1991, a la caiguda de Barre es convertí en líder de la regió semiindependent de Puntland , i el 1998 en declarà l’…

Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia…

Secretari general del partit comunista de Síria des del 1933, fou membre del parlament de Damasc 1954-58 Exiliat a Txecoslovàquia amb motiu de l’entrada de Síria a la RAU, hi tornà l’any 1966 Fou un dels marxistes més influents dels països àrabs

Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal

Cristià maronita, l’any 1936 fundà el partit Kataeb, conegut com a Falanges Libaneses Participà en la lluita per la independència del país 1943 i contra els nacionalistes àrabs durant la guerra civil del 1958 Entre el 1960 i el 1970 ocupà diversos ministeris, i el 1975-76 dirigí les milícies falangistes durant la guerra civil

Format a escoles occidentals de Jerusalem i el Caire, es llicencià en literatura a la Universitat de Princeton 1957, i es doctorà a la de Harvard 1964 Professor de la Universitat de Columbia, des del 1963, en fou catedràtic d’anglès i literatura comparada des del 1992 Especialista en teoria literària, en temes àrabs i de Palestina, fou editor de la revista Arab Studies Quarterly Presidí el consell de l’Institute of Arab Studies, i fou membre del Consell Nacional de Palestina També pertangué al Council on Foreign Relations Nova York, al PEN Club i a l’American Academy of Arts and Sciences La…

Emigrat a Palestina 1913, on dirigí cooperatives agràries, milità activament al moviment sionista i fou secretari del Mapai 1944-48 Formà part del govern de Ben Gurion des del 1951 i, en dimitir aquest, fou primer ministre 1963 i ministre de defensa Tot i ésser moderat, fou inflexible, però, en la qüestió palestina i en les relacions amb els països àrabs

Coneixedor de l’Orient Mitjà, on féu excavacions 1910-14, el 1914 ingressà a l’Intelligence Service per allunyar els països àrabs de Turquia, en guerra amb la Gran Bretanya Esdevingué 1916 conseller de Faysāl, fill de l’emir de la Meca i cap de la revolta contra els turcs Planejà diverses accions militars, en les quals participà, i el 1919 assistí a la conferència de pau de París Propugnà una gran federació àrab, en desacord amb la política britànica, i dimití 1922 com a assessor del govern Del 1925 al 1935 serví a la RAF Escriví Seven Pillars of Wisdom 1926 i The Mint obra…

En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones…