Resultats de la cerca

És constituïda per l’Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar i els Emirats Àrabs Units La seu és a Al-Riyād Arran dels atempats de l’11 de setembre de 2001 l’organització es comprometé a donar suport a la lluita antiterrorista global impulsada pels EUA El 2003, Kuwait i Qatar donaren ple suport a la invasió nord-americana de l’Iraq, mentre que l’Aràbia Saudita, Bahrain, Oman i els Emirats Àrabs Units s’hi oposaren El 2003 hom creà una unió duanera entre els estats membres

Format com a militar a Itàlia 1957, dins l’exèrcit somali ascendí al rang de coronel El 1969, en negar-se a prendre part en el cop d’estat liderat per Siad Barre , aquest el féu empresonar Alliberat el 1975 i exiliat a Kenya, des d’aquest país liderà una de les guerrilles contràries al règim de Barre amb el suport d’Etiòpia, però fou empresonat pel règim comunista de Mengistu el 1985 a causa de les seves reivindicacions territorials en territori etiòpic Alliberat novament el 1991, a la caiguda de Barre es convertí en líder de la regió semiindependent de Puntland , i el 1998 en declarà l’…

Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia…

Secretari general del partit comunista de Síria des del 1933, fou membre del parlament de Damasc 1954-58 Exiliat a Txecoslovàquia amb motiu de l’entrada de Síria a la RAU, hi tornà l’any 1966 Fou un dels marxistes més influents dels països àrabs

El més actiu és el de Palestina, que sorgí com una branca dels  Germans Musulmans  als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera  intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic a  Palestina Aquests objectius foren formulats en la Carta Fundacional de l’organització 1988, en la qual es declara Palestina terra islàmica per dret diví amb Jerusalem com a capital, condició que obliga tot musulmà a lluitar contra la “invasió sionista” Els límits geogràfics d’aquesta entitat islàmica…

Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal

Cristià maronita, l’any 1936 fundà el partit Kataeb, conegut com a Falanges Libaneses Participà en la lluita per la independència del país 1943 i contra els nacionalistes àrabs durant la guerra civil del 1958 Entre el 1960 i el 1970 ocupà diversos ministeris, i el 1975-76 dirigí les milícies falangistes durant la guerra civil

Emigrat a Palestina 1913, on dirigí cooperatives agràries, milità activament al moviment sionista i fou secretari del Mapai 1944-48 Formà part del govern de Ben Gurion des del 1951 i, en dimitir aquest, fou primer ministre 1963 i ministre de defensa Tot i ésser moderat, fou inflexible, però, en la qüestió palestina i en les relacions amb els països àrabs

Format a escoles occidentals de Jerusalem i el Caire, es llicencià en literatura a la Universitat de Princeton 1957, i es doctorà a la de Harvard 1964 Professor de la Universitat de Columbia, des del 1963, en fou catedràtic d’anglès i literatura comparada des del 1992 Especialista en teoria literària, en temes àrabs i de Palestina, fou editor de la revista Arab Studies Quarterly Presidí el consell de l’Institute of Arab Studies, i fou membre del Consell Nacional de Palestina També pertangué al Council on Foreign Relations Nova York, al PEN Club i a l’American Academy of Arts and…

Coneixedor de l’Orient Mitjà, on féu excavacions 1910-14, el 1914 ingressà a l’Intelligence Service per allunyar els països àrabs de Turquia, en guerra amb la Gran Bretanya Esdevingué 1916 conseller de Faysāl, fill de l’emir de la Meca i cap de la revolta contra els turcs Planejà diverses accions militars, en les quals participà, i el 1919 assistí a la conferència de pau de París Propugnà una gran federació àrab, en desacord amb la política britànica, i dimití 1922 com a assessor del govern Del 1925 al 1935 serví a la RAF Escriví Seven Pillars of Wisdom 1926 i The Mint obra…