Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Alberto Núñez Feijóo
© Partido Popular
Política
Polític gallec.
Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’oposició i…
Jorge Amado
Literatura
Política
Escriptor brasiler.
De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia que l’acostà a posicions…
Valentí Puig i Mas
(CC BY-SA 4.0)
Literatura
Política
Escriptor i crític literari.
Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…
,
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…