Resultats de la cerca

Procedent d’una família catòlica que fou víctima de les amenaces d’unionistes radicals Estudià dret a la Queen's University de Belfast on es graduà el 1973 i al Trinity College de Dublín Collegiada el 1974, el 1975 s’incorporà a aquesta institució com a professora de dret penal, succeint Mary Robinson , on exercí fins el 1979, i novament en 1981-87 Durant els anys setanta fou una activa impulsora de la reforma per a despenalitzar l’homosexualitat a la República d’Irlanda Al mateix temps, ha mantingut posicions conservadores en relació al divorci i l’avortament En 1979-85 fou…

Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’ IRA Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest 1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar, esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic Conjuntament amb Martin McGuinness  fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en detriment de la lluita armada defensada pels sectors del partit més vinculats a l'…

Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party  DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al govern irlandès…

Cofundadora juntament amb Mairead Corrigan de l’organització Gent per a la Pau Williams, antiga militant de l’IRA, fou testimoni de l’atropellament de tres germans per un membre de l’IRA abatut per les tropes britàniques mentre fugia Inicià una campanya de recollida de signatures per demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan, tieta dels nens morts Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’Irlanda del Nord que acabà transformant-se en Gent per a la Pau L’any 1976 obtingué, juntament amb Mairead Corrigan, el premi Nobel de la pau per l’…

Agent immobiliari de professió, ingressà al Democràtic Unionist Party DUP l’any de la seva fundació 1971 El 1973 en fou elegit membre de l’executiva, el 1974 secretari del Comitè Executiu Central, i posteriorment primer secretari general 1975 i vicepresident el 1980 La seva carrera pública s’inicià el 1977, any en què fou elegit regidor de Castlereagh, on fins el 2007 exercí diversos càrrecs entre els quals el de vicealcalde 1978 i alcalde 1986-88 Elegit membre de la Cambra dels Comuns en les successives eleccions generals des del 1979 fins el 2005, el 1985 dimití uns mesos en protesta per l’…

Cofundadora, juntament amb Betty Williams, de l’organització Gent per la Pau Inicià el seu activisme a favor de la pau a Irlanda del Nord quan tres dels fills de la seva germana moriren atropellats per un membre de l' Irish Republican Army , el qual fou abatut per les tropes britàniques mentre fugia Betty Williams, antiga membre de l’IRA, presencià els fets i començà una campanya de recollida de signatures per a demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’ Irlanda del Nord que acabà transformant-…

Resident a Palestina des del 1935 Durant la Segona Guerra Mundial formà part de l’exèrcit britànic i del 1948 al 1962 de l’israelià El 1961 fou nomenat general Ambaixador a l’ONU 1975-78, candidat del partit laborista, fou president d’Israel en 1983-93

Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921

Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions favorables al…

Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant  abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats,  John Hume Diputat a l’Assemblea d’…