Resultats de la cerca

El seu veritable nom és Josep Maria Fill del pintor Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya participà en la Caputxinada 1966 i, més tard, tingué un paper destacat en les tasques de l’Assemblea de Catalunya Per mitjà de CSC i del PSC-Congrés, arribà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, dins del qual fou considerat portaveu de l’ala esquerra i més nacionalista Diputat per Barcelona al congrés el 1977, el 1979 i el 1982, del 1983 al 1996 fou primer secretari i del 1996 al 2000, president, del PSC PSC-PSOE, i…

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, i graduat en diverses titulacions per ESADE i IESE en gestió i administració d’empreses tant de l’àmbit públic com privat Afiliat a les Joventuts Nacionalista de Catalunya, fou gerent de  Convergència Democràtica de Catalunya  CDC Responsable de Relacions Institucionals 1988-93, i coordinador 1993-96 de la Secretaria General de la Conselleria d’Ensenyament, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM del 1996 al 1999 i secretari…

Ingressà a l’exèrcit amb el seu germà i formà part del moviment d’oficials oposats a la monarquia del rei Faisal, la qual enderrocà en el cop d’estat del 1958, i després, en caure el primer ministre Kassem 1963, ajudà el seu germà a alliberar-se dels baasistes , i fou cap d’estat major 1964 En morir aquell 1966, el succeí en la presidència i formà govern amb baasistes moderats i kurds Al juliol del 1968, després d’un cop d’estat incruent liderat per Saddam Husayn , s’exilià a la Gran Bretanya i després a Turquia El 1988 li fou permès retornar a l’Iraq, i el 2003, poc…

Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 1816 defensà el neoclassicisme Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX 1789, Henri VIII 1791, Caïus Gracchus 1792, Fénelon 1793, etc Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie 1797, i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ

Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…

Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de…

Llicenciat en ciències empresarials i màster en direcció d’empreses per ESADE, és vicepresident de l’empresa familiar Conserves Dani Militant de Centristes de Catalunya-UCD del 1978 al 1982, el 1985 passà a Unió Democràtica de Catalunya Del 1988 al 1992 fou diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió , per la qual també fou elegit diputat al Congrés en les legislatures del 1993 al 2015, després d’un breu pas pel Senat 1992-93 El 2016 esdevingué responsable de les relacions de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales CEOE amb les Corts Espanyoles L’…

Primer director del diari L’Opinió i fundador de l’Esquerra Republicana Participà en la redacció de l’Estatut de Núria Diputat a les Corts de la República 1931, fou elegit després diputat al Parlament de Catalunya 1932, i ocupà successivament les conselleries de sanitat i assistència social, agricultura i economia El 1933 fou un dels dirigents de l’escissió de l’Esquerra que fundà el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra S'exilià el 1939, i residí a Mèxic i a França, on fou membre de comitè executiu de l’Esquerra Republicana i féu de professor Publicà els reculls de poemes Safreu 1934 i El…

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU