Resultats de la cerca

Era canonge de la catedral de Barcelona Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors Amb Josep Fontanella i Josep d’Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt 1642-44 i dels seus successors Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs 1647 i el cobrí d’obsequis

Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…

Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel