Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
György Martinuzzi
Història
Política
Polític hongarès.
Fou conseller del rei d’Hongria Joan I Zápolya, que el féu bisbe de Nagyvárad i tutor i ministre del seu fill Joan Segimon 1540 Designat cardenal, féu una aliança amb Turquia però, després del fracàs de les forces del soldà, a les portes de Viena, intentà una política de compromís entre els turcs i la casa d’Àustria, la qual cosa provocà el seu assassinat
Alejandro Mon
Història
Política
Polític.
Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle
Pere Mayor i Penadés
Política
Polític.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià BNV El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Fou…
perestroika
Política
Nom amb què hom designa el procés de reforma a l’URSS empresa pel secretari general del PCUS Mikhail Gorbačov en prendre el poder (1985).
Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev 1964-82, les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’ Un dels aspectes en què més es feu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la…
Marie Jean Antoine de Caritat Condorcet
Filosofia
Història
Política
Polític i enciclopedista francès, marquès de Condorcet.
Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions…
Josep López de Lerma i López
Política
Polític i advocat.
Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a Convergència Democràtica de Catalunya 1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…
Lluís Domènech i Montaner

Lluis Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
Margaret Hilda Thatcher

Margaret Hilda Thatcher
© US Government
Política
Política anglesa.
Inicis en la política De cognom de soltera Roberts, era filla d’un predicador metodista que tingué una gran influència en les seves conviccions ètiques i vitals, que es projectaren en la seva acció i els seus posicionaments polítics Estudià química al Somerville College d’Oxford, on es graduà l’any 1947 Durant els anys d’universitat fou un membre molt actiu del Partit Conservador i àdhuc fou presidenta de l’associació d’estudiants d’aquest partit Després de graduar-se treballà en la indústria química, però continuà l’activitat política a escala local L’any 1951 fou candidata a les eleccions…
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
Parlament de Catalunya

Façana del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble dins aquesta institució de govern.
Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…