Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Bandera Roja
Política
Organització política comunista sorgida a Barcelona el 1968.
Influïda per la Revolució Cultural xinesa i pels fets de Maig de França, aplegà elements procedents d’escissions del PSUC El 1970 es transformà en l’Organització Comunista i el 1973 esdevingué Organització Comunista d’Espanya-BR en assolir una implantació estatal Incorporada a l’Assemblea de Catalunya 1972, el 1974 el sector moderat JSolé Tura, ACComín, J Borja creà Bandera Roja de Catalunya, que, el mateix any, ingressà al PSUC Propugnà per a Espanya una república democràtica i federal com a transició al socialisme Publicà “Bandera Roja” 1968, “Estrella Roja…
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
Partit Comunista de Catalunya
Política
Grup polític català adscrit al PCE i format a l’estiu del 1932 amb Ramon Casanellas, Antoni del Barrio i Hilari Arlandis.
Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya
Caffaro
Historiografia
Política
Polític, militar i historiador genovès.
Dirigí expedicions navals —o hi participà— per tota la Mediterrània entre altres, el 1146, a Menorca i a Almeria Fou ambaixador de la seva república prop del papa Calixt II, l’emperador Barba-roja, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III Amb aquest conclogué el 1127 un tractat que finia una llarga contesa sobre els drets que exigia el comte a les naus genoveses que entraven en ports de la seva jurisdicció Escriví uns Annals de Gènova, que foren continuats en forma oficial a la seva mort
Partido del Trabajo de España
Política
Partit polític procedent d’una escissió esquerrana del PSUC (1967) que donà lloc al PCE (internacional), el qual, després d’haver sofert la separació del sector més radical (1971), l’any 1975 esdevingué PTE.
De tendència maoista, propugnà un Front Democràtic per a la ruptura amb el franquisme Amb presència a Madrid, Andalusia i Aragó, promogué la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT i creà la Joven Guardia Roja el 1977 absorbí el Partido Comunista de Unificación Tingué per òrgans de premsa Mundo Obrero Rojo 1969-75, El Correo del Pueblo 1975-77 i La Unión del Pueblo 1977-79 Dirigit per Eladio García Castro, es fusionà amb l’ORT en el Partit dels Treballadors A Catalunya es constituí el 1975 i figurà en l’Assemblea de Catalunya i publicà Avant el 1977 participà…
Diego Sevilla Andrés
Política
Dret
Advocat i polític.
Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la Diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959, Historia política de la…
Ferdinand-Marie de Lesseps
Ferdinand-Marie de Lesseps
© Fototeca.cat
Història
Política
Diplomàtic i administrador francès.
Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa’īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa’īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a obrir un…
Hilari Arlandis
Història
Política
Sindicalista, originari del País Valencià.
Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la…
Alfons Carles Comín i Ros
Política
Comunicació
Sociologia
Polític, sociòleg i publicista.
Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…
Francesc Viadiu i Vendrell

Francesxc Viadiu
Memòriaesquerra.cat
Història
Política
Polític.
El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura collaborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Durant la guerra fou delegat d’ordre públic de la Generalitat gener del 1937 i s’enfrontà amb la FAI i el POUM Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones S'exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d’aviadors…