Alfons Carles Comín i Ros

(Saragossa, 1932 — Barcelona, 1980)

Polític, sociòleg i publicista.

Enginyer industrial. Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC (1974). Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, paral·lelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme . Fundador i director de la revista “Taula de canvi” (1976-80), poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Col·laborà en la direcció de diverses editorials barcelonines. Entre les seves obres destaquen España del sur (1965), estudi del problemes econòmics i socials d’Andalusia, España, ¿país de Misión ? (1966), Noticia de Andalucía (1970), Per una estratègia sindical (1971), Fe en la tierra (1975), La reconstrucción de la Palabra (1977), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977), i Cuba, entre el silencio y la utopía (1979).