Resultats de la cerca

Fundà els periòdics El Debate 1910 i Ya 1935 i l’Editorial Católica Organitzà i dirigí l’Acció Catòlica i influí Gil-Robles i la CEDA Ordenat de sacerdot 1940, fou nomenat bisbe de Màlaga 1947 i cardenal 1965

Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático  en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat amb la Gran…

Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de…

Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del govern presidit…

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels  Grupos Antiterroristas de Liberación  GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…