Advocat, després d’obtenir el títol (1948) fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid. El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu. El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg, i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana. Diputat per la Unión de Centro Democrático en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats (1977-79). Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble. L’any 2000 fou condecorat amb la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica.