Resultats de la cerca

Diputat des del 1848, participà en la redacció de la constitució del 1875 i fou ministre d’instrucció pública 1875-76 Fou professor a la Sorbona És autor d’una documentada Histoire du tribunal révolutionnaire de Paris 1880-82

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà l’ensenyament…

Estudià dret i ciències polítiques a València i Madrid, i es doctorà a la Sorbona de París l’any 1970 Fou professor a universitats de Bèlgica, Colòmbia, Xile i a l’Autónoma de Madrid Amb el triomf de la Unitat Popular a Xile, el 1970, s’hi traslladà com a expert de la UNESCO per treballar com a conseller personal del president Salvador Allende Com a conseqüència de la seva experiència xilena publicà els llibres Chile el camino político hacia el socialismo 1972, Revolución, Congreso y Constitución El caso Toha 1972, Desarrollo político y desarrollo económico Los casos de Chile y…

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general…

Fill de Ferran Cuito i Canals i net d’ Amadeu Hurtado i Miró , s’exilià amb la seva família l’any 1939 i visqué a Perpinyà i a París, on estudià dret i economia a la Sorbona, i posteriorment visqué i treballà als Estats Units i a Madrid De molt jove 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya de Josep Pallach i Carolà L’any 1976 tornà a Barcelona, i els anys de la Transició estigué vinculat al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya  de Pallach Posteriorment s’aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya Com a escriptor, ha publicat els volums de narracions El…

Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…

Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista…

Llicenciat en dret per la Universitat La Sapienza de Roma 1988, on posteriorment fou adjunt de les càtedres de dret privat i de dret civil Posteriorment amplià estudis a les universitats de Yale, la Sorbona, Londres i d’altres alguns dels quals han estat qüestionats Del 1997 al 1998 exercí la docència a la Universitat de Florència des del 2001 com a catedràtic de dret privat Després de les eleccions del 4 de març de 2018, els partits populistes M5S  i Lega Nord  negociaren un govern de coalició amb Conte que no pertanyia a cap de les dues formacions i que no havia participat en…

Graduat en història el 1969 per la Universitat d’Abidjan, el 1970 començà a exercir la docència al Lycée Classique d’aquesta ciutat Obtingué també un doctorat per la Sorbona de París 1979 En 1971-73 fou empresonat per les seves activitats d’oposició al president Félix Houphöuet Boigny , i l’any 1982 fundà el Front Popular Ivorià FPI Exiliat a França entre el 1985 i el 1988, el 1990 disputà infructuosament la presidència a Houphöuet Boigny i, després de la mort d’aquest, cridà al boicot a les eleccions i el 1992 fou novament empresonat L’any  2000 aconseguí el càrrec en unes…